- Realment això del teatre és fantàstic. El necessitem, és vital.

- Com diu Ionesco “Si és absolutament necessari que l’art o el teatre serveixin per alguna cosa, jo diria que haurien de servir per ensenyar a la gent que hi ha activitats que no serveixen per a res i que és imprescindible que existeixin”.

- Bona reflexió! Per cert, quina creus que serà la pròxima?

(Text del pròleg de “Records”)

“Records” va suposar per a nosaltres el final d’una etapa, un final però no pas un punt i final.

Necessitàvem un temps d’inactivitat, d’higiene mental, de relaxament i descans, també de reflexió. Érem i som conscients que la tasca iniciada i fonamentada en els principis que recull la nostra “Teoria de l’equilibri” ha de continuar, que no es pot parar, i que mentre el bon ambient aconseguit i dels qual tots en som responsables hi sigui present, continuarem fent teatre.

Moltes i diverses han estat les persones que des de “La Baldirona” (1994) han participat d’aquesta activitat, hem creat afecció, hem descobert talents, hem jugat al possibilisme, i si alguna cosa podem dir després de tots aquests anys és que l’esforç ha estat gratificant.

Fetes aquestes consideracions recuperem allò que al final de “Records” deia el presentador i responem a la pregunta. La pròxima serà …, és “El sopar dels idiotes” de Francis Veber.

Hem triat aquesta obra perquè volem gaudir del teatre en el sentit més ampli, perquè no sabem ben bé si és comèdia o drama, perquè retrata unes actituds i uns comportaments molt actuals, perquè fa reflexionar sobre la condició humana i perquè pensem que, com nosaltres, l’espectador s’ho passarà bé.

Per acabar posar de manifest la nostra gran satisfacció per poder representar aquesta obra en el nou Casal, és el nostre desig que les instal.lacions generin l’activitat que l’entitat mereix.

La “Companyia de teatre Daina – Isard” obre el teló i comença l’espectacle!