Des dels seus inicis la nostra escola va tenir inquietuds teatrals. A la pròpia aula o bé aprofitant qualsevol festivitat, sempre hi havia la persona disposada a preparar algun muntatge.
Recordo un professor de llengua, castellana en aquells temps, utilitzant el teatre com a eina de treball, com a recurs didàctic mitjançant el qual i d’una manera sistemàtica es fomentava el desenvolupament progressiu i eficaç de l’expressió oral de forma atractiva, lúdica i motivadora.
Recordo també altres experiències…
L’època de les activitats extraescolars en què es feia teatre i al final del curs s’oferia una representació.
Entremig i de refiló, alguna incursió en el món del musical també, en “play-bac” naturalment.
Quina llàstima no tenir-ho tot enregistrat. La videoteca seria considerable.
Als anys vuitanta i després als noranta, “Els Pastorets” amb gent des de nou a divuit anys.
El muntatge escènic dels Jocs Florals com a introducció de la festa, creat a partir de les propostes d’uns alumnes cada vegada més motivats.
I així vàrem arribar a la celebració dels vint-i-cinc anys. Obra, “La Baldirona”.
Crec sincerament que amb “La Baldirona” es va iniciar un període de producció teatral molt important, tant pel que fa a les obres representades com per la quantitat i varietat de persones que hi van participar, hi participen i espero que també hi participaran en properes ocasions.
“Els analfabets”, “Souper Tango”, “Tafalitats”, “La feréstega domada” i “Gent d’ara” per celebrar el trentè aniversari.
I és precisament aquí quan ens vàrem plantejar la possibilitat de formar companyia amb tot el que això significa. La Companyia de teatre Daina-Isard, l’objectiu de la qual és continuar fent teatre en base als principis que responen a la nostra manera de pensar i que recollim en el que en diem la "Teoria de l'equilibri".

Ens agrada fer teatre.
La societat que ens ha tocat viure comporta un ritme de vida que de vegades pot arribar a ser frenètic.
Sembla com si disposar de temps per allò que agrada resultés cada vegada més difícil. Poder desconnectar de l'activitat quotidiana i relaxar-se física i mentalment és cada dia que passa més complicat, i en ocasions, sembla del tot impossible.
Doncs bé, davant d'aquesta realitat reivindiquem el valor de l'afecció, en el nostre cas el teatre, com element dinamitzador d'allò que es coneix com a "qualitat de vida".

Entenem el teatre com un "divertimento", com una activitat formativa i com exercici de responsabilitat compartida.
"Divertimento". Treball lliurement acceptat i diversió.
Aquest és un plantejament positivista que malauradament no sempre es pot desenvolupar en la tasca diària.
Per nosaltres el teatre és una activitat formativa en la qual cadascú pot desenvolupar les seves possibilitats. Llibertat d'elecció però responsabilitat a l'assumir un compromís individual i col.lectiu alhora.

Volem integrar, és a dir, estem oberts a tothom, ja formi part de l'escola o no.
El nostre tarannà obert fa que la incorporació de noves persones sigui d'allò més normal.
Refusem per principi qualsevol mena de plantejament sectari. No creiem en els clans.
Pensem que el contacte entre gent diversa és enriquidor i aporta aire fresc.

No som partidaris d'intervenir en cap mena de competició.
Gaudim fent al marge de qualsevol competició.
La nostra competició, si es vol dir així, és interna, a nivell de grup i amb l'únic objectiu d'oferir un treball digne i cada vegada més ben fet.

Ens motiva l'agradable risc de donar alternatives i descobrir "talents".
Si en l'esport anomenat de risc es descarrega l'adrenalina en el teatre també.
Apostar per una persona no és fàcil, té el seu risc, de vegades molt. Però si el risc és alt, molt més alta és la satisfacció d'haver encertat en l'elecció.
No es podria demostrar res sense tenir l'oportunitat de fer-ho. Juguem al possibilisme.

Considerem que tothom que hi participa pot tenir alguna cosa a dir. Som receptius.
El diàleg és la base de la nostra relació.
A banda de les pautes marcades per la direcció considerem que les aportacions contribueixen a millorar l'espectacle.
La receptivitat estableix una complicitat entre tots els components del grup i al final això es nota. El públic percep aquest clima.

No ens agraden els protagonismes individuals. Som un col.lectiu compromès en el qual cadascú desenvolupa la seva tasca.
L'activitat teatral és el resultat d'una suma i conjugació d'esforços per part de persones que es veuen i d'altres que estan a l'ombra.
Algú es pot imaginar una posta en escena sense el component tècnic i logístic?
Què seria del o de la protagonista si un secundari o secundària no donés la rèplica adequada en el moment oportú?
Per tant, té sentit parlar d'individualitat?

Valorem l'autocrítica i l'acceptació de les limitacions personals.
Cada professió requereix fer autocrítica de forma periòdica i reconèixer les pròpies limitacions.
Si això és així, què no s´ha de fer quan es tracta d'una simple afecció?
Diuen que la ignorància és atrevida, per tant, del coneixement de si mateix en depèn tenir clar allò que es pot fer o no.
La humilitat entesa de forma natural ajuda a saber fins a quin nivell de compromís es pot arribar.

Ens mou un esperit de superació.
La rutina va en contra de qualsevol inquietud, porta a la inèrcia i al conformisme.
Des d'aquesta òptica ens neguem a fer per fer. Volem descobrir, experimentar, innovar i si és el cas, rectificar els nostres propis errors.
Aspirem a crèixer. El dia que diguem "ja està bé", deixarem de fer teatre.

Tenim tendència a "complicar-nos la vida" perquè creiem en la "Teoria de l'equilibri".
"Complicar-nos la vida" significa procurar posar en pràctica els nou punts anteriors.

Conclusió:

La “Teoria de l'equilibri" es fonamenta en valors que haurien de formar part de la vida de qualsevol persona. Res extraordinari, res que no es pugui aconseguir amb L'EDUCACIÓ.

Jaume Farrés Boada