Aquesta és una obra poc coneguda i tal vegada considerada com a menor però que ofereix una colla de possibilitats molt interessants.
No sabem el motiu pel qual Santiago Rusiñol va escriure-la, però en un exercici d'imaginació, podríem arribar a la conclusió que, com en altres ocasions, volia satiritzar o fer crítica festiva.
En aquest cas, i si considerem que en aquella època afloraven els primers estudis seriosos de criminologia, quasi podem afirmar que aquesta va ser la font d'inspiració.
Des d'Itàlia Cesare Lombroso, considerat el pare de la criminologia moderna, defensava idees tals com: el delinqüent té uns trets antropològics característics, el delicte és un fenòmen natural, existeix un paral·lelisme entre l'home prehistòric, el salvatge, el primitiu i l'actual...
Quin material per una personalitat com la de l'autor, acostumat a treure punxa de qualsevol situació!