LA FERÉSTEGA DOMADA (1999)
William Shakespeare
| REPARTIMENT | |
| Caterina | Anna Sucarrats |
| Emília | Montserrat Jané |
| Baptista | Josep Mª Cascante |
| Flavi | Roger Roca |
| Blanca | Laia Sucarrats |
| Julieta | Montserrat Sucarrats |
| Hortensi | Ramon Jorba |
| Petrutxio | Oriol Garrido |
| Grúmio | Jaume Garí |
| Dissenyadora | Paquita Bellés |
| Bisbes | Josep Dolader |
| Joan Cervera | |
| Salvador Bassó | |
| Escolans | Marc Grau |
| Roger Escolà | |
| Albert Farrés | |
| Ferran Tuñón | |
| Mestre de ceremònia | Josep Figueras |
| Fotògraf | Miquel A. Parent |
| Video i càmera | Francesc Carreras |
| Xavier Rota | |
| Xòfer | Arseni Martells |
| Cardenal | Llorenç Mimó |
| General de carabinieri | Jaume Farrés |
| Convidats | Francesc Garcia |
| Núria Huete | |
| Marina Garcia | |
| Josep Mª Escolà | |
| Anna Escolà | |
| Lluïsa Boada | |
| Helena Escolà | |
| Eulàlia Fernández | |
| Laura Martorell | |
| Aurora Martín | |
| Carles Abelló | |
| Xavier Sicart | |
| Ignasi Duran | |
| Clara Pons | |
| Míriam Buch | |
| Patrícia Carranza | |
| Manolita Gómez | |
| Toni Ruiz | |
| Antonio Ruiz | |
| Mª Àngels Gotsens | |
| Mª Rosa Foguet | |
| Jacint Bassó | |
| Paquita Cantó | |
| FITXA TÈCNICA | |
| Muntatge, llum i so | La Passió d'Olesa |
| El Casal d'Olesa | |
| Maquillatge | La Passió d'Olesa |
| Perruqueria | La Passió d'Olesa |
| Vestuari | Casa Peris |
| Cadascuelseu SL | |
| Direcció | Jaume Farrés |
| Llorenç Mimó | |
| Col·laboracions | Olesa Ràdio |
| Ajuntament d'Olesa | |
| La Passió d'Olesa | |
| La Caixa | |
| Caixa Penedès | |
| Caixa de Terrassa | |
| Interhouse |
Si bé és veritat que cada persona té el seu tarannà, de la mateixa manera que hi ha persones altes, baixes, grasses o primes, moltes vegades aquest tarannà és com una mena de disfressa que amaga lal veritable manera de ser.
La "feréstega" d'aquesta obra de Shakespeare és una noia amb un geni -un mal geni-, que Déu n'hi do; però, aquest geni, no és res més que una disfressa, una exageració, perquè, en el fons, és dolça i bona. Cal que algú, "disfressat" amb pitjor geni que ella, la faci passar per l'adreçador per aconseguir així una millor convivència entre ells dos, els seus familiars, els seus amics; és a dir, per aconseguir la felicitat.
L'obra, val a dir-ho, és una pura exageració. És ben bé allò que se'n diu una ficció dramàtica; és, al cap i a la fi, teatre tot d'una peça.
La "feréstega" d'aquesta obra de Shakespeare és una noia amb un geni -un mal geni-, que Déu n'hi do; però, aquest geni, no és res més que una disfressa, una exageració, perquè, en el fons, és dolça i bona. Cal que algú, "disfressat" amb pitjor geni que ella, la faci passar per l'adreçador per aconseguir així una millor convivència entre ells dos, els seus familiars, els seus amics; és a dir, per aconseguir la felicitat.
L'obra, val a dir-ho, és una pura exageració. És ben bé allò que se'n diu una ficció dramàtica; és, al cap i a la fi, teatre tot d'una peça.